Col.labora

Ara tu pots fer possible el projecte amb tant sols 1€/mes, petita aportació que com ens diu la Marta (realitzadora del vídeo) «no em fa més pobre, i em fa més rica» i si en som moltes poden arribar a sostenir el projecte en el temps.

Ho pots fer a través del nostre grup de Teaming – plataforma a través de la qual pots fer donacions d’1€/mes a diferents projectes socials.

Et deixem el link: www.teaming.net/juegolibre

No ha estat tasca fàcil aquesta d’entrar una càmara a un centre penitenciari, i menys encara quan parlem de petita infància, si no que li preguntin a la Marta de Pa de Mico que ha estat la realitzadora del vídeo. 

Va ser a l’estiu  quan per fi ho vam aconseguir i ara, després d’una Odissesa de tràmits i esperes,  ho podem compartir amb totes vosaltres. 

«Vincles a Wad Ras» es pot dir que va començar «per casualitat» en un moment molt inicial on el nostre defecte professional en l’àmbit social ens feia pampalluges a la panxa i ens demanava que més enllà dels espais de joc itinerants, poguéssim obrir una vessant socio comunitaria a la cooperativa. Branca, que ara és molt important per a l’entitat i sense la qual no seriem el que som. 

Va ser aleshores que vam començar a pensar en quins contextos socials i educatius la nostra tasca podria ser significativa.

Vam recordar  Wad Ras: el centre penitenciari de dones de Barcelona. No sabiem com,però teniem constància del modul de mares (creiem que anys enrere n’haviem sentit a parlar). 

La veritat i per la nostra sorpresa, va ser força fàcil el primer contacte i cal dir (i no és peloteo), que la disposició per part del Departament de Justicia a escoltar-nos sempre ha estat atenta i propera,  fet que agraïm inmensament de l’administració, aquest macrodespatx tant desconegut i innaccesible al que en masses ocasions ens fa tanta mandra apropar-nos. 

A nosaltres ja no ens fa por aixó d’anar als depatxos, al contrari, ens motiva saber que a tot arreu hi ha persones sensibles i proactives que assumeixen la gran responsabilitat del càrrec que els hi pertoca i que no estàn allà només per escalfar la cadira, perque certament hi ha professionals que no l’escalfen (per sort!), que treballen amb i per a les persones, que t’escolten i t’atenen.

L’administració, gran desconeguda, de sobte és la nostra aliada, ja que sense ella, no podriem dur a terme moltes de les idees i projectes que tant ens agraden. Encara amb molta feina per fer, ens sentim formiguetes treballant en un món de llops, però juntes som fortes.

El que dèiem, hi ha persones que fan la seva feina, vamos! treballar per nosaltres! (no ho heu pensat mai així? nosaltres ens recordem el mantra per perdre la por a l’administració, ella està aquí gràcies a nosaltres i ha de vetllar pels nostres interessos i necessitats, així que endavant! gran lliçó de la Sandra, mare amb la que vam tenir el plaer de dibuixar els inicis del que som a dia d’avui), i si! són guapos i guapes i gent amable i agradable. Si si en aquest cas ha estat així, bonic, tranquil i afable, una sorpresa inesperada d’un departament per nosaltres desconegut i llunyà fins aleshores. 

Però deixem de parlar de l’administració i seguim amb el projecte… 

Va ser a finals del 2018 que ens van contractar un parell d’intervencions remunerades pel propi departament i quan era el moment de marxar sentiem que no podiem, que no podia ser que tot acabés allà. Ja està? dos dies i prou?.  La realitat era que el finançament no donava per més, però les ganes de continuar jugant amb les mares i els infants del centre tot generant en un context tant complexe una estona de vincle saludable,  no ens va permetre marxar de tot.

L’educadora referent dels infants al centre ens feia sentir com a casa, activa i atenta apostant per la gran necessitat de que aquests infants siguin mirats i atesos, malgrat el context, les vivències i les circumstàncies. Un entorn on, amb esperit crític, encara hi ha molt per fer respecte a l’atenció a la infància, malgrat les bones intencions. 

Podriem entrar a debatre molts aspectes d’aquesta realitat controversa, però no ho farem. Seguirem pensant en els infants i les seves necessitats, en el seu benestar més enllà de les parets que ara per ara, ens agradi més o menys, són casa seva i així ho hem de poder garantir. 

Ambtot plegat, ha estat durant el 2019 que un cop al mes hem continuat anant a Wad Ras (no vam marxar), tot disposant espais de joc i experiències lúdiques per que els infants gaudeixin d’una estona agradable pensada i preparada per a cobrir les seves necessitats de joc i moviment lliure, amb la presència i mirada atenta de les seves mares. 

Materials de fusta, no estructurats, joc simbòlic, joc heurístic, jocs d’aigua, sorra i experimentació han estat algunes de les propostes que hem pogut compartir,  i al desembre 2019 grata sorpresa de que ens financien 4 sessions per promoure la prevenció de la violència masclista. Per tal de donar-li una volta i sentit a la proposta que a corre cuita ens demanen a final d’any, establim col.laboració amb matriusques amb qui hem pogut treballar una proposta on mentre els infants gaudien d’una estona de joc les mares s’han cuidat. A elles, al grup, la seva autoestima i les seves relacions. Preciós tancament de l’any sota el nostre punt de vista. 

Una experiència d’aquelles que no pots deixar anar. 

Però, què se suposa que hem de fer al 2020? seguim sense finançament que pugui consolidar la proposta malgrat la seva importància i encaix, malgrat els esforços que ja hi hem dedicat. Ara per ara, no ens queda una altra que dir que SI que endavant, que tindrem paciència, malgrat ens genera una doble moral en el que és les grans dificultats d’innovar en certs àmbits. En com hi ha projectes estancats i prehistòrics a les institucions que s’emporten tot el pastís i obrir-se camí, fer coses noves, crear de la mà de la dignificació de la feina que es fa és molt molt molt difícil. No mola! 

Ara si que tornem a parlar de l’administració sense floretes. Creiem fermament que hi ha projectes/propostes precioses esperant oportunitats, persones i professionals amb ganes, amb les eines per fer coses reboniques però les portes (com les del centre) són masses, i alhora hi ha projectes que «sempre s’han fet» i com sempre s’han fet es segueixen fent, sense crítica, valoració i sense espai a noves propostes. Aquí si que veiem que l’administració té molta feina! i no ens mola gens picar picar picar picar pedra per quedar-nos sempre fóra o que simplement sigui tant difícil voler fer coses boniques, i fer el que ens agrada dignificant la nostra feina i la de tot l’equip. 

Seguim lluitant per a que es dinifiqui i professioinalitzi el projecte i que en algún moment pugui ser finançat per l’administració, consolidant i cuidant a aquests infants, els vincles saludables, les relacions basades en l’amor i el respecte i a poc a poc anar generant un model que pugui oferir un futur amable tant a les mares com als seus fills i filles, un futur lliure de violència, sentències i dits acusadors, un futur on els models de relació s’allunyin dels abusos i les dependències. 

Ara tu pots fer possible el projecte amb tant sols 1€/mes, petita aportació que com ens diu la Marta (realitzadora del vídeo) «no em fa més pobre, i em fa més rica» i si en som moltes poden arribar a sostenir el projecte en el temps.

Ho pots fer a través del nostre grup de Teaming – plataforma a través de la qual pots fer donacions d’1€/mes a diferents projectes socials.

Et deixem el link: www.teaming.net/juegolibre

Esperem trobar-te! Moltes gràcies per llegir-nos/sentir-nos. 

Ara si, aquí teniu el vídeo, esperem que us agradi i emocioni tant com a nosaltres. Animeu-vos a compartir, comentar i ajudar-nos a arribar a més persones sensibles, confiant en que els granets de sorra acaben fent muntanyes. 

Mil gràcies, seguim jugant!